GLAUCOMA

GLAUCOMA 2017-06-09T09:03:51+00:00

Què és el glaucoma?
El terme glaucoma designa un grup de malalties que tenen en comú una afectació del nervi òptic que determina una pèrdua de la funció visual.

És freqüent el glaucoma?
El glaucoma suposa la tercera causa de ceguesa a nivell mundial. Presenta un prevalença d’un 1-2% en la raça blanca, prevalença que augmenta amb l’edat.

Com es manifesta?
El gran problema del glaucoma és que el més freqüent, el glaucoma d’angle obert primari, és asimptomàtic fins a estadis molt evolucionats, provocant una disminució concèntrica del camp de la visió, que no és detectada pels pacients fins que l’afectació ja és molt severa . A més, un cop danyat el nervi òptic, ja és molt difícil la restitució funcional del mateix, d’aquí la importància d’un diagnòstic precoç.

Què provoca el glaucoma?
Hi ha molts factors que s’associen a glaucoma com són el sexe, l’edat, la raça, la miopia, i el component hereditari. A part dels esmentats, destaquem el més conegut que és la pressió intraocular. Com hem dit són múltiples els factors relacionats amb el glaucoma, però la pressió intraocular és un dels més importants perquè és l’únic que podem modificar eficaçment de moment. Tradicionalment es deia que les pressions superiors a 21 mmHg eren patològiques i havien de ser tractades. Avui sabem que això depèn molt de cada cas individual i que en ocasions pressions menors poden ocasionar glaucoma, i pressions superiors en ocasions no. És per això que la pressió, per si sola, no és diagnòstica de glaucoma.

Com es diagnostica?
Com hem comentat el diagnòstic es defineix com una afectació del nervi òptic que determina una alteració en la funció visual. Per tant per diagnosticar un glaucoma hem de determinar una alteració en aquest nervi òptic i en la seva funció. Per a això disposem de múltiples tipus de proves:

– Proves funcionals: ens referim bàsicament al conegut camp visual que és un dels pilars en el diagnòstic del glaucoma.
– Proves anatòmiques: en els anys recents hi ha hagut un gran interès en el desenvolupament de proves que determinaran d’una forma més precoç la sospita d’un glaucoma. Per això disposem de múltiples tecnologies com el OCT, HRT, GDX, que analitzen d’una manera precisa les característiques anatòmiques del nervi òptic, i pot predir l’aparició d’un glaucoma prèvia a l’afectació funcional.
– Pressió intraocular: és el factor més important, perquè és modificable, per tant és clau realitzar un mesurament fiable d’aquesta pressió.
– L’exploració ocular mitjançant biomicroscòpia és bàsica per estudiar els diferents tipus de glaucoma, i realitzar una anàlisi detallada de l’aspecte del nervi òptic.

Com es tracta?

El tractament va dirigit a la disminució de la pressió que és el factor que podem modificar. D’aquesta manera disposem de múltiples tractaments, que dependran del tipus de glaucoma i de l’estadi d’evolució. Entre ells destaquen:

– Tractament mèdic: basat principalment en diferents col·liris hipotensors. – Tractaments làser: determinats tipus de glaucoma són tributaris d’un tractament làser. De vegades mitjançant làser es poden prevenir certs glaucomes com els d’angle tancat aguts.

– Tractament quirúrgic: quan els anteriors tractaments no són suficients per controlar l’afectació visual, disposem de múltiples intervencions quirúrgiques que poden aconseguir el control de la pressió intraocular.

Es pot prevenir?
El més important en el glaucoma és un diagnòstic precoç, previ a una afectació que sigui ja intractable. Per això la societat europea de glaucoma recomana a partir dels 40 anys realitzar controls periòdics oftalmològics. En cas de tenir antecedents familiars es recomana fer controls fins i tot en edats més precoces.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies