NEURO-OFTALMOLOGIA

NEURO-OFTALMOLOGIA 2016-10-20T18:02:25+00:00

La neuro-oftalmologia és la subespecialitat de l’oftalmologia que estudia les malalties del nervi òptic i les seves connexions dins del sistema nerviós central (les vies òptiques), així com les malalties que afecten els músculs motors oculars (que inclouen els que s’encarreguen del moviment de l’ull, però també de la parpella i de la pupil·la).

A la consulta de neuro-oftalmologia, es diagnostiquen malalties com neuritis òptiques, neuropaties òptiques isquèmiques, o lesions a les vies òptiques que puguin afectar els dos ulls. Per a això ens valem d’exploracions exhaustives, que inclouen, a més de l’agudesa visual i la graduació, la valoració dels reflexos pupil·lars, la visió cromàtica, i l’observació del fons d’ull. És habitual la realització de retinografies per controlar l’evolució quan hi ha afectacions del nervi òptic.

També és de gran valor realitzar proves complementàries, com la campimetria computeritzada, que confirma si hi ha defectes de camp visual (encara que l’agudesa visual sigui bona), i la tomografia de coherència òptica, que permet quantificar el gruix de la capa de fibres del nervi òptic i de les cèl·lules ganglionars de la retina, permetent distingir estats d’inflamació o d’atròfia del nervi òptic de forma precoç.

Respecte a la motilitat ocular, molts casos d’estrabisme, visió doble, o asimetria palpebral, poden ser deguts a alteracions en la innervació dels músculs extraoculars, que han de ser explorats per un especialista en neuro-oftalmologia. Podrem comprovar a quin nivell es localitza l’afectació, i si aquesta és aïllada o no. Ens ajudem en aquests casos d’exploracions mitjançant prismes o el test de Lancaster.

Els pacients amb asimetries pupil·lars (anisocoria), també són estudiats per descartar causes patològiques o benignes, explorant la reacció de les pupil·les davant la instil·lació de determinats col·liris

Certs pacients poden requerir la sol·licitud d’altres estudis, com ressonàncies magnètiques cerebrals, TAC, o analítiques de sang. Després d’una avaluació completa, donem informació sobre el diagnòstic i es plantegen opcions terapèutiques. Aquestes poden ser la prescripció de medicacions, la cirurgia de l’estrabisme i, en alguns casos, la col·laboració de neuròlegs o altres especialistes, com radiòlegs o neurocirurgians.

Dibujo1_phixr

Imatge 1: d’esquerra a dreta, fotografia d’un nervi òptic normal, un nervi en fase edematosa, i un nervi en estat d’atròfia. Sota les mateixes, mesurament en tomografia de coherència òptica del gruix de la capa de fibres nervioses en cada situació.

Dibujo2_phixr

 

Imatge 2: test de Lancaster realitzat a un pacient que presenta visió doble deguda a una paràlisi del múscul oblic superior esquerre.

 

Malalties neuro-oftalmològiques més comuns:

  • Alteracions del nervi òptic, com neuritis òptiques, neuropatia òptica isquèmica, neuropaties òptiques compressives, neuropatia òptica de Leber
  • Papiledema i hipertensió intracranial idiopàtica
  • Defectes de camp visual deguts a ictus, tumors o esclerosis múltiple
  • Visió doble secundaria a paràlisi de músculs motors oculars
  • Miastènia gravis
  • Malaltia orbitària tiroïdal
  • Blefaroespasme
  • Anomalies pupil.lars

Proves més freqüents a la consulta de neuro-oftalmologia:

  • Graduació de la vista
  • Test de visió de colors
  • Campimetria computeritzada
  • Test de col.liris per anomalies pupil.lars
  • Retinografia
  • Tomografia de coherència òptica
  • Test de Lancaster

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies